La Ressonància Magnètica Nuclear (RMN) és una espectroscòpia específica de nuceli (Nuclear) que té aplicacions de gran abast a les ciències físiques, la química i la indústria. La RMN utilitza un imant gran (magnètic) per investigar les propietats intrínseques de gir dels nuclis atòmics. Com totes les espectroscòpies, la RMN utilitza un component de radiació electromagnètica (ones de radiofreqüència) per promoure les transicions entre els nivells d’energia nuclear (ressonància).

Avui en dia, la RMN s’ha convertit en una tecnologia analítica sofisticada i potent que ha trobat diverses aplicacions en moltes disciplines de la investigació científica, la medicina i diverses indústries. L’espectroscòpia moderna de RMN ha posat èmfasi en l’aplicació en sistemes biomoleculars i té un paper important en biologia estructural. Amb l'evolució tant de la metodologia com de la instrumentació en les darreres dues dècades, la RMN s'ha convertit en una de les tècniques espectroscòpiques més potents i versàtils per a l'anàlisi de biomacromolècules.

L’imant RMN és sens dubte la part més important de l’espectròmetre RMN. L’imant RMN és un dels components més cars del sistema d’espectròmetres de ressonància magnètica nuclear. La tecnologia d’imants de RMN ha evolucionat considerablement des del desenvolupament de la RMN. Els primers imants RMN eren nuclis de ferro permanents o electroimants que produïen camps magnètics inferiors a 1,5 T. Avui en dia, la majoria dels imants RMN són del tipus superconductor.