La ressonància magnètica nuclear (RMN) és una espectroscòpia específica de nuclis (nuclear) que té aplicacions de gran abast a les ciències físiques, la química i la indústria. La RMN utilitza un imant gran (magnètic) per investigar les propietats intrínseques de spin dels nuclis atòmics. Com totes les espectroscòpies, la RMN utilitza un component de radiació electromagnètica (ones de radiofreqüència) per promoure les transicions entre els nivells d'energia nuclear (Ressonància).

Avui, la RMN s'ha convertit en una tecnologia analítica sofisticada i potent que ha trobat una varietat d'aplicacions en moltes disciplines de la investigació científica, la medicina i diverses indústries. L'espectroscòpia moderna de RMN ha posat èmfasi en l'aplicació en sistemes biomoleculars i té un paper important en la biologia estructural. Amb els desenvolupaments tant en metodologia com en instrumentació en les últimes dues dècades, la RMN s'ha convertit en una de les tècniques espectroscòpiques més potents i versàtils per a l'anàlisi de biomacromolècules.

L'imant RMN és sens dubte la part més important de l'espectròmetre RMN. L'imant de RMN és un dels components més cars del sistema d'espectròmetre de ressonància magnètica nuclear. La tecnologia dels imants de RMN ha evolucionat considerablement des del desenvolupament de la RMN. Els primers imants de RMN eren nuclis de ferro permanents o electroimants que produïen camps magnètics de menys d'1,5 T. Actualment, la majoria dels imants de RMN són del tipus superconductor.